Quan anaven per mig camí, la Gabriela va decidir posar música amb el seu mòbil. Com que no hi havia ningú al carrer, la Irian es va posar a ballar, a fer salts en mig del carrer, és a dir, a fer el burro. Com que acabava de ploure i el terra estava mullat, la Irian de cop i volta ¡¡PLA!! Es va caure al terra. En aquell moment venia un grup d’amics de tres persones, van començar a riure’s d’ella i va agafar una vergonya enorme i es va posar vermella. Des d’aquell dia la Irian va amb compte els dies que plou i ja no balla en mig del carrer.    

Era una dia de tardor, a l’hora d’esbarjo. Acabava de ploure i la Laura, la Gabriela, la Paula S., la Scherezade i jo, vam decidir anar a donar un tom per fora l’institut.

Quan anàvem per mig camí, la Gabriela va decidir posar música amb al seu mòbil. Com que no hi havia ningú, em vaig posar a ballar, a fer salts… en mig del carrer, és a dir, fent el burro. Com que acabava de ploure i el terra estava mullat… de cop i volta ¡¡PAF!! Em vaig caure al terra. En aquell moment, venia un grup d’amics de tres persones, van començar a riure’s de mi. Vaig agafar una vergonya enorme i em vaig posar vermella. Des d’aquell dia tinc molt de conte al dies que plou i ja no ballo almig de la carretera.  

Pel fantasma, que es deia Casper, era el primer dia de classes en l’Acadèmia del bon? de fantasmes. Estava molt nerviós però a la vegada estava molt feliç, per que per fi podia aprendre a pronunciar les doble eles.

La primera impressió que es va portar en Casper va ser dolenta. L’hi havia tocat en un grup de fantasmes molt antipàtics, que es ficaves en molt embolics, o això es el que ell creia.

N’hi havia quatre, de fantasmes que estaven fen dibuixos en les parets, tres mes estaven llençant coses per les finestres, dos mes estaven molesta’n a la resta. L’únic fantasma que semblava normal era una noia que estava asseguda en un cantó de la classe. La resta del curs va ser insuportable.  

Estava tant nerviós com si fos el primer dia. Estaven els dos, ell i ella, mirant com el jutge donava com a començat el judici (jutjat és l’edifici on fan els judicis).

Tot va començar una tarda de tardor. Ella passejava per un cantó i ell per l’altre cantó. Va donar la casualitat que tots dos, sempre anaven al mateix bar a prendre un cafè. Van anar al mateix bar com sempre. Ell, que es deia Simon, estava assegut al fons del bar prenent-se un cafè, quan, de cop i volta, va entrar ella. Era de cabells rossos i d’ulls blaus. Ella es va quedar asseguda en un tamboret a la barra. En Simon no s’ho va pensar dues vegades, es va aixecar i es va acostar a la noia.

   -Hola bona tarda, em dic Simon – va començar la conversació.

   -Ah, hola, bona tarda jo sóc la Susan – va continuar la conversa.

   -véns molt sovint a aquest bar? – va preguntar.

   -Sí, des de sempre – va respondre.

   -Ah, quina casualitat, jo també.

Van estar parlant fins que es va fer de nit.

Es van enamorar tant, que van començar a sortir junts.

Quan portaven ja cinc mesos sortint, van decidir anar-se’n a viure junts. Després d’instal·lar-se’n es van voler comprar un gos, en Bubba.

Al llarg d’un temps, en Simon es va obsessionar amb la Susan. Era insuportable i va arribar a tenir por d’ell. La Susan va decidir separar-se d’ell.

Quan tots dos van firmar el divorci, la Susan va voler demanar la custòdia d’en Bubba.

Durant dos mesos de judici, van decidir que la Susan tindria el gos de dilluns a divendres i en Simon de divendres a diumenges.

Així es com va quedar el final d’aquesta relació.  

Ad: 2

Chr: 1,75

Chs: 2

Corr: 1,75

Qual: 2

Total: 9,5

Final:  7,4