Era un dia de tardor, a l’hora de l’esbarjo. Acabava de ploure i la Laura, la Gabriela, la Paula, la Scherezade i la Irian van decidir anar a donar un tom per fora l’institut.
Quan anaven per mig camí, la Gabriela va decidir posar música amb el seu mòbil. Com que no hi havia ningú al carrer, la Irian es va posar a ballar, a fer salts en mig del carrer, és a dir, a fer el burro. Com que acabava de ploure i el terra estava mullat, la Irian de cop i volta ¡¡PLA!! Es va caure al terra. En aquell moment venia un grup d’amics de tres persones, van començar a riure’s d’ella i va agafar una vergonya enorme i es va posar vermella. Des d’aquell dia la Irian va amb compte els dies que plou i ja no balla en mig del carrer.
