Era una dia de tardor, a l’hora d’esbarjo. Acabava de ploure i la Laura, la Gabriela, la Paula S., la Scherezade i jo, vam decidir anar a donar un tom per fora l’institut.
Quan anàvem per mig camí, la Gabriela va decidir posar música amb al seu mòbil. Com que no hi havia ningú, em vaig posar a ballar, a fer salts… en mig del carrer, és a dir, fent el burro. Com que acabava de ploure i el terra estava mullat… de cop i volta ¡¡PAF!! Em vaig caure al terra. En aquell moment, venia un grup d’amics de tres persones, van començar a riure’s de mi. Vaig agafar una vergonya enorme i em vaig posar vermella. Des d’aquell dia tinc molt de conte al dies que plou i ja no ballo almig de la carretera.
