Continuació de l’anècdota

Era un dia de tardor, a l’hora de l’esbarjo. Acabava de ploure i la Laura, la Gabriela, la Paula, la Scherezade i la Irian van decidir anar a donar un tom per fora l’institut.

Quan anaven per mig camí, la Gabriela va decidir posar música amb el seu mòbil. Com que no hi havia ningú al carrer, la Irian es va posar a ballar, a fer salts en mig del carrer, és a dir, a fer el burro. Com que acabava de ploure i el terra estava mullat, la Irian de cop i volta ¡¡PLA!! Es va caure al terra. En aquell moment venia un grup d’amics de tres persones, van començar a riure’s d’ella i va agafar una vergonya enorme i es va posar vermella. Des d’aquell dia la Irian va amb compte els dies que plou i ja no balla en mig del carrer.    

Explicar una anècdota

Era una dia de tardor, a l’hora d’esbarjo. Acabava de ploure i la Laura, la Gabriela, la Paula S., la Scherezade i jo, vam decidir anar a donar un tom per fora l’institut.

Quan anàvem per mig camí, la Gabriela va decidir posar música amb al seu mòbil. Com que no hi havia ningú, em vaig posar a ballar, a fer salts… en mig del carrer, és a dir, fent el burro. Com que acabava de ploure i el terra estava mullat… de cop i volta ¡¡PAF!! Em vaig caure al terra. En aquell moment, venia un grup d’amics de tres persones, van començar a riure’s de mi. Vaig agafar una vergonya enorme i em vaig posar vermella. Des d’aquell dia tinc molt de conte al dies que plou i ja no ballo almig de la carretera.