(continuïtat del trosset de l’exercici 5: El Fantasma)
Pel fantasma, que es deia Casper, era el primer dia de classes en l’Acadèmia del bon? de fantasmes. Estava molt nerviós però a la vegada estava molt feliç, per que per fi podia aprendre a pronunciar les doble eles.
La primera impressió que es va portar en Casper va ser dolenta. L’hi havia tocat en un grup de fantasmes molt antipàtics, que es ficaves en molt embolics, o això es el que ell creia.
N’hi havia quatre, de fantasmes que estaven fen dibuixos en les parets, tres mes estaven llençant coses per les finestres, dos mes estaven molesta’n a la resta. L’únic fantasma que semblava normal era una noia que estava asseguda en un cantó de la classe. La resta del curs va ser insuportable.
