Ell estava allí, assegut en la cadira de la taula del costat, acompanyat del seu advocat.
Estava tant nerviós com si fos el primer dia. Estaven els dos, ell i ella, mirant com el jutge donava com a començat el judici (jutjat és l’edifici on fan els judicis).
Tot va començar una tarda de tardor. Ella passejava per un cantó i ell per l’altre cantó. Va donar la casualitat que tots dos, sempre anaven al mateix bar a prendre un cafè. Van anar al mateix bar com sempre. Ell, que es deia Simon, estava assegut al fons del bar prenent-se un cafè, quan, de cop i volta, va entrar ella. Era de cabells rossos i d’ulls blaus. Ella es va quedar asseguda en un tamboret a la barra. En Simon no s’ho va pensar dues vegades, es va aixecar i es va acostar a la noia.
-Hola bona tarda, em dic Simon – va començar la conversació.
-Ah, hola, bona tarda jo sóc la Susan – va continuar la conversa.
-véns molt sovint a aquest bar? – va preguntar.
-Sí, des de sempre – va respondre.
-Ah, quina casualitat, jo també.
Van estar parlant fins que es va fer de nit.
Es van enamorar tant, que van començar a sortir junts.
Quan portaven ja cinc mesos sortint, van decidir anar-se’n a viure junts. Després d’instal·lar-se’n es van voler comprar un gos, en Bubba.
Al llarg d’un temps, en Simon es va obsessionar amb la Susan. Era insuportable i va arribar a tenir por d’ell. La Susan va decidir separar-se d’ell.
Quan tots dos van firmar el divorci, la Susan va voler demanar la custòdia d’en Bubba.
Durant dos mesos de judici, van decidir que la Susan tindria el gos de dilluns a divendres i en Simon de divendres a diumenges.
Així es com va quedar el final d’aquesta relació.
Ad: 2
Chr: 1,75
Chs: 2
Corr: 1,75
Qual: 2
Total: 9,5
Final: 7,4
